dimecres, 23 d’octubre del 2019

Ahimsa (no violència) com a filosofia de vida

Com veiem en l'entrada anterior, la no-violència és la base del ioga. Es practica a l'estora, però on és més important de tenir en compte és en el nostre dia a dia.

De fet, la pràctica a l'estora i al coixí de meditació ens ha d'ajudar a lluitar contra la injustícia diària i a promoure la dignitat de totes les persones sense distinció.

A El Taller de Ioga, seguim a un col·lectiu que ens sembla molt interessant i un referent en aquest tema: En Peu de Pau

Us passem una entrada que hem trobat al seu blog i que ens orienta en el com fer d'Ahimsa un estil de vida. Font original: http://www.enpeudepau.org/decaleg-5-quines-son-les-actituds-de-la-forca-noviolenta/


"La no-violència no és només un conjunt de tècniques de lluita, és sobre tot una manera d’entendre i de viure la vida i les relacions, de la qual se’n deriva aquella forma de lluita.

Presentem a continuació, en forma resumida, algunes actituds no-violentes que donen ànima i molta més força a aquestes tècniques. Són al mateix temps una guia per revisar les nostres actituds.

1.Recerca de la veritat

No enganyar-nos ni enganyar, evitar l’encegament i les versions úniques i interessades, obrir-se a altres maneres de veure i viure el conflicte.

2.Lluita per la justícia per a tothom
No només pel benefici o els privilegis propis. El bé, o ho és per a totes les parts o no és bé; la justícia o ho és per a tothom o no és justícia. No confonguem la justícia amb el desig.

3.Respecte per a totes les persones
Les que estan amb nosaltres i les que estan contra nosaltres. L’odi a l’adversari és la metzina més destructiva. L’adversari ha de saber que el combatrem, però que no li volem ni li farem cap mal. Lluita i respecte són compatibles.

4.Cercar espais de diàleg

És important que siguem capaços d’establir espais de diàleg i de contacte personal i amistós amb persones que no pensen com nosaltres, on puguem escoltar-nos i comprendre’ns. Hem de ser capaços de conviure tranquil·lament en la discrepància, sense necessitat de renunciar a res.


5.Rebuig de la violència

La violència és totalment incompatible amb el respecte a les persones. La lluita sense respecte ens fa cruels i destructius.

6.Rebuig de la passivitat

Davant de la injustícia i de la violació dels drets humans cal rebutjar la passivitat; per incompatible amb la justícia i amb el respecte per les persones. Davant dels conflictes cal actuar, no inhibir-se o fugir. El respecte sense lluita ens fa passius.

7.Coherència entre mitjans i finalitats

No es pot obtenir la justícia practicant l’abús, ni la veritat a partir de les mentides, ni el respecte a partir de l’odi. Els mitjans emprats condicionen absolutament els resultats obtinguts. Per això rebutgem la violència.

8.Disposició permanent a la negociació i al pacte

No tot és igualment innegociable. La intransigència bloqueja tota possibilitat de solució. La flexibilitat en allò que podem ser flexibles dóna més força a allò que és fonamental.

9.Emprar la fortalesa interior enlloc de força física o força bruta

L’autèntica fortalesa no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable” (Gandhi). Al final no preval qui exerceix més violència, sinó qui té més resistència. Convé buscar espais de silenci per recuperar la pau i la força interiors i la serenitat necessària per no perdre el món de vista.

10.La solució justa i la reconciliació

Aquest és l’horitzó final d’un conflicte: no han de ser ni la victòria ni l’anorreament de l’adversari."


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada